Crònica d’una pujada antimilitarista al puig Major

El Comitè de Benvinguda als ministres de la Guerra de la Unió Europea, ens havia convidat amablement a participar en un acte de desobediència civil, per preparar la rebuda que es mereixen els factòtums europeus de la guerra.

L’organització va ser molt bona: es va complir l’horari i la planificació de l’acció reivindicativa escrupulosament.

Devers les 9 del matí partia un autocar gros, de més de 50 places en direcció cap a Inca, allà ens unírem amb la gent que venia de Manacor i del llevant de Mallorca i amb la d’Inca i comarca.

A partir d’aquí el comboi ja érem dos autocars grossos i diversos cotxes particulars, és a dir prop de 150 persones.

En arribar al pla de Cúber baixàrem i marxàrem, a peu, cap a la base militar. La primera dificultat va ser travessar el passadís de control de la carretera militar que lamentablement mena cap al Puig Major. Els militars ens tenien la porta barrada i vàrem haver de passar pel costat, entre les filferrades i l’alzinar. Un espai molt degradat ple de bòtils de begudes buides i en part trencades.

A partir d’aquí assolírem la carretera i no hi va haver cap entrebanc fins que no arribàrem molt prop del capcurucull del Puig Major. Arribats a aquest punt la temperatura era molt baixa, el fred intens i començaven a caure un parell de flòvies de neu.

El pas estava barrat pels militars que ens digueren que no podíem passar més enllà, i per demostrar-ho ens amenaçaven, pel nostre flanc dret, amb tres mànegues d’aigua. La veritat és que, en aquelles circumstàncies, la possibilitat de rebre una ruixada amb aigua gelada era una amenaça prou contundent.

Mentre decidíem que havíem aconseguit l’objectiu i començàvem a desplegar la pancarta que deia: “CAP EXÈRCIT DEFENSA LA PAU” per finalitzar l’acció, arribaren “reforços” de la Guàrdia Civil que no serviren de res, perquè ja érem dalt del Puig Major i hi havíem arribat a peu i sense demanar permís a ningú!

La baixada es va fer amb tota normalitat, amb molt de fred, vent i aigua, però amb l’alegria d’haver aconseguit l’objectiu que ens havia duit al punt més alt de Mallorca, per denunciar la seva captivitat a mans d’un exèrcit, d’una organització armada i per tant violenta en essència, en mans de l’exèrcit colonial d’Espanya.

De baixada anàrem a Inca, a un antic quarter rehabilitat com a centre cívic. Allà dinàrem i férem un “Cafè solidari” consumint cafè i infusions de mercat just.

Ens acomiadàrem i cap a cases. Devers les 18 hores el nostre autocar va arribar a l’escola d’Arts i Oficis, al lloc on es feien els consells de guerra i es dictaven les penes de mort a partir de la revolta feixista de 1936.

Per cert, quan s’anul·laran els consells de guerra franquistes? Quan es rehabilitarà la memòria de les víctimes del franquisme? Això amic meu només ho sap el vent...

Martí Gené i Ramis
Mallorca
Països Catalans